L’exposició presenta objectes arqueològics i recursos multimèdia que desvetllaran les arrels del vi grec a Catalunya. En una creació museogràfica contemporània es tractaran temes com el conreu de la vinya en èpoques passades, el procés de transformació de la vinya a la copa, el consum i gaudi del vi, el paper de la deïtat Dionís, la producció i consum de vi pels grec i ibers a Catalunya i finalment la mecanització i la cultura del vi en la contemporaneïtat. La vinya, l’olivera i el blat han estat la base de l’alimentació mediterrània. El vi, l’oli i el pa eren essencials en la societat grega i després en la romana. Només el vi, però, va arribar a protagonitzar la vida social, política i religiosa. Fenicis i grecs en van estendre, a partir del segle VIII aC, la producció i el consum a occident. Els mercaders grecs, a més, en van difondre aspectes culturals que perdurarien. Gràcies als textos antics i a l’arqueologia, ara tenim un important coneixement sobre com es prenia vi, quin era el més preuat, els circuits comercials que seguia i la dimensió ideològica que adquirí.
L’exposició s’endinsa en el món clàssic amb el vi com a l conductor per a arribar a la societat actual. Mostra de forma entenedora les similituds i diferències que hi ha entre la cultura antiga i la nostra, i com les arrels de la vitivinicultura catalana, amb cellers de prestigi internacional, s’arrelen en la civilització grega, amb les colònies d’Emporion (Empúries) i Rode (Roses) com a màxim exponent d’aquest llegat al nostre país.
El vi grec a Catalunya. De l’antiguitat als cellers catalans actuals durà els visitant al món del vi de la Grècia clàssica com a fet econòmic, social i cultural i la seva vinculació a la Catalunya actual tot destacant lligams entre el passat i el present.
ELS GRECS I EL VI
El significat del vi a la societat grega d’època antiga
A la Ilíada i l’Odissea d’Homer (segle viii aC), la importància del consum del vi dins de la societat grega apareix totalment consolidada i es mantindrà inalterable al llarg de la història de Grècia. En aquest àmbit s’explicarà el significat econòmic, social i religiós que va tenir el vi, tant a nivell públic com a privat, a l societat grega, significat que el va convertir en un element clau de la seva identitat cultural.
L’àmbit comptarà amb materials arqueològics i d'altres elements museogràfics vinculats a la cultura del vi de la societat grega antiga.
L'EL·LABORACIÓ
Procés d’elaboració i característiques del vi a l’Antiga Grècia
En aquest àmbit s’explicarà el procés de cultiu i d’elaboració del vi a la Grècia Antiga, amb les diferents classes de vi que coneixem gràcies a les fonts gregues del període clàssic, i la seva comercialització a través d’àmfores, recipients ceràmics amb una capacitat entre 25 i 30 litres.
A l’exposició hi haurà interactius dels processos de la verema i de la producció del vi mitjançant imatges que ens han arribat de les decoracions de les ceràmiques àtiques de figures negres i roges, textos dels antics grec relacionats a la viticultura i àmfores gregues destinades al transport de vi.
EL CONSUM
El simposi i altres formes de consum de vi a l’antiga Grècia
S’explicarà com el consum del vi era el motiu principal de la celebració de banquets privats o symposia en la societat grega. Aquests banquets eren reservats únicament als homes, en els quals l’amfitrió de la cas convidava a sopar als seus amics. S’efectuaven en un menjador de la casa, l’andron, en el qual els convidats estaven reclinats en uns llits distribuïts en tres dels costats de la sala a l’entorn de la taula dels aliments. En aquests banquets hi havia també converses polítiques i filosòfiques, jocs vinculats amb el consum del vi actuacions musicals, de dansa o de poesia.
En aquest àmbit es farà la recreació d’un sala de simposi (amb els seus mobles, ceràmiques...) i haurà també la presència de vasos ceràmics grecs que s’utilitzaven en els banquets.
ELS MITES
Els mites relacionats amb el vi a l’Antiga Grècia
Dionís i el viLa vinculació que va mantenir el vi amb la religió dels antics grecs queda ben demostrada amb el culte i les activitats religioses relacionades amb Dionís. Dionís era el Déu del vi, de l’èxtasi religiós, de la bogeria ritual i del teatre. Per als grecs, Dionís va ser el responsable de la difusió del cultiu de la vinya, del consum de vi i de la introducció dels cultes i rituals orgiàstics.
Es mostraran en aquest àmbit diverses ceràmiques àtiques amb representacions iconogràfi ues de Dionís i el seu seguici.
EL NOSTRE VI
De les antigues ciutats gregues als cellers actuals
Una visió sobre la cultura del vi a l’actualitat que permetrà entendre als visitants les profundes transformacions que ha patit la vinificació, la comercialització i el consum del vi respecte a l’antiga Grècia La mecanització del procés productiu, l’especialització de la vitivinicultura, la internacionalització del comerç de vi i el consum cada cop més gran de productes de millor qualitat, han permès socialitzar aquesta beguda i convertir-la en un fet cultural.
A través d’audiovisuals i d’objectes actuals (copes de vidre, decantadors, ampolles de vi,...) es mostraran els diferents aspectes de l’àmbit que s’han explicat.
LA CULTURA DEL VI
La cultura del vi a la Catalunya actual i la seva comparació amb l’antiga Grècia
Veurem com han canviat les maneres de consumir el vi a l’actualitat respecte a les de l’Antiga Grècia i com el consum del vi a la nostra cultura ha perdut en gran part la seva relació amb les cerimònies religioses i s’ha convertit en un producte cada cop més lligat al plaer de la vida i a la degustació gastronòmica.A través d’audiovisuals i d’objectes actuals (per exemple, la recreació d’una barra d’un bar o d’una taula d’un restaurant) es mostrarà com consumim actualment el vi.
ENOTECA
Presentació de vins de Catalunya (DO)
BIBLIOTECA
Presentació de llibres, revistes i vídeos sobre els vins de Catalunya
Subir imagen
Añadir imagen